Marc AguilàUn quan pensa en algú més gran de 80 anys s’imagina a una persona asseguda tot el dia al sofà, en canvi aquest no és el cas d’en Josep Boix (St.Llorenç d’Hortons, Barcelona/1941), encarregat d’una empresa de distribució al llarg de la seva trajectòria laboral i ciclista en el seu temps lliure. Així va començar als seus 40 anys una afició que mai ha deixat de costat i que segueix present als seus 82 anys: el ciclisme, un esport favorit entre la gent gran.
Quin és el seu secret per poder mantenir la forma a la seva edat?
No deixar la bicicleta. Porto 43 anys amb ella i no la he deixat mai fent uns 60 quilòmetres de forma pràcticament diària a dia d’avui. Si fa dies que no vaig amb bicicleta em noto decaigut.
Ha practicat algun esport més al llarg de la seva vida?
No. Només caminar de tant en tant i anar amb bicicleta. Tot i així, peso 63 kg i tinc 82 anys.
Li passa factura fer tant esport arribat aquest moment?
Amb l’edat que tinc mai he tingut cap dolor per anar amb bicicleta, de fet als meus 82 anys com més hi vaig millor em trobo. És més, si jo ara hagués de començar a anar amb bicicleta ja no podria.
La part més personal d’en Josep Boix
Passa por quan surt per la carretera sol o amb els seus companys?
Sí, però ja miro d’anar per carreteres sense gaire trànsit. No hi ha humanitat a la carretera perquè trobes molt irresponsable constantment. De fet, molts cops m’he trobat el cotxe que ve, el que va per el meu carril i el que m’avança a mi passar els tres a la vegada.
Quan es veu deixant d’anar amb bicicleta?
Deixaré d’anar-hi el dia que no pugui, que tingui tremolons o fins que tingui quelcom físic que m’impedeixi anar. De moment, mai n’he tingut però a l’hivern si que tenia el problema que se m’enrampaven els dits tot i que ja ho he solucionat amb els guants tèrmics elèctrics.
Quina recomanació li faria a la gent que no s’anima a fer esport?
Doncs que en facin! Fer esport és necessari, és bo per tothom independentment de l’edat que un tingui.
