Josep Boix: “Als meus 82 anys com més vaig amb bicicleta millor em trobo”

 Un quan pensa en algú més gran de 80 anys s’imagina a una persona asseguda tot el dia al sofà, en canvi aquest no és el cas d’en Josep Boix (St.Llorenç d’Hortons, Barcelona/1941). Encarregat d’una empresa de distribució al llarg de la seva trajectòria laboral i ciclista en el seu temps lliure. Així va començar als seus 40 anys una afició que mai ha deixat de costat  i que segueix present als seus 82 anys; el ciclisme. Tot això a la vegada que en els últims anys s’ha notat un augment en la pràctica d’aquest esport entre la gent gran.

Quin és el seu secret per poder mantenir la forma a la seva edat?

No deixar la bicicleta és el meu secret, porto 43 anys amb ella i no la he deixat mai. Si fa dies que no vaig amb bicicleta em noto decaigut. Faig uns 60 quilòmetres de forma pràcticament diària a dia d’avui.

Ha practicat algun esport més al llarg de la seva vida?

No he fet mai esport, només caminar de tant en tant i anar amb bicicleta. Tot i així, peso 63kg i tinc 82 anys. 

Li passa factura fer tant esport arribat aquest moment?

Amb l’edat que tinc mai he tingut cap dolor per anar amb bicicleta, de fet als meus 82 anys com més hi vaig millor em trobo. És més, si jo ara hagués de començar a anar amb bicicleta ja no podria.

La part més personal d’en Josep Boix

Passa por quan surt per la carretera sol o amb els seus companys?

Sí que tinc por però ja miro per anar per carreteres sense gaire trànsit. No hi ha humanitat a la carretera, trobes molt irresponsable constantment; de fet molts cops m’he trobat el cotxe que ve, el que va per el meu carril i el que m’avança a mi passar els tres a la vegada.

Quan es veu deixant d’anar amb bicicleta?

Deixaré d’anar-hi el dia que no pugui, que tingui tremolons o fins que tingui quelcom físic que m’impedeixi anar. De moment mai n’he tingut però a l’hivern si que tenia el problema que se m’enrampaven els dits però ja ho he solucionat amb els guants tèrmics elèctrics. Quan arribava amb els dits gelats no em podia deslligar el casc perquè tenia els dits garratibats, era el pitjor d’anar amb bicicleta.

Quina recomanació li faria a la gent que no s’anima a fer esport?

Fer esport és necessari, és bo per tothom independentment de l’edat que un tingui.