Álvaro DomínguezJoan Verdú (Barcelona /1983) va començar fent les primeres puntades de peu a una pilota a l’Apa Poble Sec, amb només cinc anys. Durant la seva trajectòria, Joan Verdú ha vestit les samarretes del: FC Barcelona, Deportivo de La Corunya, RCD Espanyol, Reial Betis, Baniyas, Fiorentina, Llevant UE, Qingdao Huanghai, CF Montanyesa i CE Hospitalet. Actualment, entrena el Juvenil ‘C’ de la Damm.
L’estiu passat, després d’estar tota la vida jugant a futbol, vas decidir penjar les botes. Com t’estàs sentint aquests primers mesos?
Les ofertes que hi arribaven ja no compensaven el fet de marxar fora i deixar la família, que és el principal motiu pel qual prenc les decisions. I quan un té una edat ha de valorar allò que realment és important.
Es parla molt dels jugadors que, un cop creuen que ja han fet la carrera a Europa, decideixen provar l’aventura d’Àsia. Has pogut jugar a la Xina i als Emirats Àrabs Units. Com ho vas viure?
Cada cas és diferent. Vaig anar primer a l’Abu Dhabi sortint d’una mala experiència al Betis, on vaig tenir un mal any. Vaig provar l’aventura dels Emirats Àrabs Units i, després, la Fiorentina, que és un club històric. Volia anar fora i més tard tornar-hi i, per un tècnic que se’n va anar a la Xina, el Jordi Viñals, vaig poder agafar aquesta nova experiència. No trobo malament que la gent marxi, sovint, el tema econòmic compensa el fet de poder marxar fora. Cal valorar moltes coses per poder marxar.
Canvia molt el ritme de jugar a l’Àsia respecte a Europa?
Canvia més el fet del cos tècnic que tinguis. A la Xina vaig tenir un cos tècnic català, com t’he dit, amb Jordi Viñals, que va entrenar el Barça ‘B’ i que ha estat molts anys a 2a divisió. Crec que va més relacionat amb el cos tècnic que tinguis, que tingui més un sistema de joc europeu que no pas asiàtic o on siguis.
Penses que si quan arriba un xeic a un club i el compra, com que el diners sovint ho mouen tot, fa que es perdi una mica l’essència del futbol?
Més que perdre l’essència creiem que descompensa el fet de tenir darrere una persona amb un alt nivell econòmic i que pugui desemborsar certes quantitats de diners. Això fa que la competició s’adulteri perquè no és el mateix tenir una persona o un club amb un cert nivell econòmic que un altre que sigui una gran potència i que tingui un país enrere, permetent-se qualsevol fitxatge. Això fa que es desvirtuï la competició, però, per altra banda, també fa que tinguis millors jugadors, que la lliga creixi, que les televisions paguin més diners i, d’alguna manera, tot va relacionat.
Com a jugador de 1a divisió, entre Espanya i Itàlia, has disputat 270 partits. Quina valoració fas de tot el que has viscut a la màxima exigencia?
Bé, tots positius. L’única cosa que, potser, el meu pitjor any va ser el de l’etapa del Betis. Les coses no van anar bé i allà és una ciutat que pressionen moltíssim quan les coses no van bé, però la resta perfecta. Des de petit he volgut ser jugador de futbol i ho he aconseguit. I ara que tot això queda enrere, ho valoro molt positivament. Primera divisió… No tothom ho aconsegueix i, d’alguna manera, em sento molt content d’haver-ho aconseguit.
Parles del Betis. Com et senties a la ciutat i durant el dia rere dia? El vostre curs no va ser fàcil perquè baixàreu a segona. Com un jugador professional assumeix el fet de baixar de divisió i quin va ser el pitjor moment a l’elit?
Són moments molt complicats perquè, vulguis o no, tens una afició darrere i a Andalusia viuen el futbol d’una manera espectacular. Quan la cosa va bé és perfecte perquè hi pots viure perfectament, però quan van malament és una ciutat que pressiona molt i amb molta pressió. El fet de lluitar per no baixar en una ciutat com Sevilla fa que el dia a dia sigui complicat. L’exigència era màxima i de vegades les coses no funcionen i, en l’àmbit futbolístic, no et surten. No vaig estar al meu millor nivell.”
El pitjor moment va ser quan va morir Dani Jarque. Em va tocar viure-ho molt al costat i són situacions que costa de parlar. Són moments que ningú vol viure. Era molt bona gent.
A la temporada 2006/2007 vas debutar a primera divisió amb el Deportivo de la Corunya. Com ho recordes?
Vaig tenir la sort d’anar a parar a un club històric, que ha guanyat lligues i ha jugat a Europa. Hi havia jugadors històrics com Manuel Pablo, Valerón, Capdevila … A mi i als companys que veníem del Barça ‘B ens van ajudar i van fer-nos la vida molt fàcil. Entre veterans i joves vam ser un gran grup i això a cada equip és bàsic. De les millors coses que m’han passat durant els tres anys a La Corunya va ser l’ambient que vam fer, tant fora com dins dels terrenys de joc.
Com un jugador jove que comença gestiona la pressió de la 1a divisió i això que, d’un dia a l’altre, et conegui tanta gent?
És complicat. Per sort, a la meva època les xarxes socials tenien un nivell molt baix i això feia que, mediàticament, no tinguessis tanta transcendència com tens ara. Ara estan molt més exposats. Quan penges qualsevol cosa t’esposes a escala pública. També, quan ets jove i estàs debutant, hi ha molta gent darrere teu i has d’anar amb cura. Per això molta gent no està preparada, però quan algú sap que és futbolista ja sap que aquesta pressió hi és. Quan ets petit la pressió és a altres nivells, però això no impedeix que estàs competint cada cap de setmana per intentar guanyar, competint cada dia per ser més bo que el teu company, intentar arribar a la primera divisió…
Has comentat que a l’elit, siguis qui siguis, si no guanyes et fan fora. A la Damm són exigents amb vosté, per exemple, amb fer pujar de divisió al teu equip o tens més tranquil·litat?
Tinc calma en el sentit que porto un Juvenil ‘C’. Són de primer any i el resultat és importantíssim, però el més important és el terreny formatiu i que puguin anar tant amb el ‘B’ com amb el Juvenil ‘A’, que són els que es troben a divisió d’honor i lliga nacional. Allà és on competeixen amb altres comunitats autònomes i juguen tornejos com la Copa del Rei.
Nosaltres competim amb jugadors de 3r any de juvenil i aquesta és la part dolenta de la nostra categoria. Pots jugar contra equips que et portin dos anys més i el tema físic es nota molt en aquestes edats, però tenim un molt bon equip i estan responent. Estan entenent el que vull com a tècnic i gaudeixen, que també és molt important. En l’àmbit dels resultats, som a la part alta de la lliga i estem lluitant per guanyar-la.
