Montse Castejón MoraMarià Marín i Torné (Bagà, Berguedà, 1965) és secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya des de 2012. Del 2003 a 2011 va ser el director de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals (Generalitat de Catalunya). Ha participat en diverses ponències i publicacions sobre el sector editorial, especialment sobre qüestions digitals. A més, ha estat ponent de la Comissió Llibre Digital i Lectura, del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes, i coordinador de la Columna Digital de l’Avui. Imparteix docència a l’Escola de Llibreria i en diversos postgraus i màsters sobre economia de la cultura, llibre i realitat digital.
La situació que viu el país pel coronavirus ha causat el confinament de la població. Per aquest motiu, la celebració de Sant Jordi enguany serà un tant diferent i s’ha aplaçat al 23 de juliol.
Mai havia passat, ni tan sols a la guerra. És un fet històric.
Per què s’ha apostat per aplaçar la data, en comptes de fer la celebració de manera virtual?
Fa un mes vam veure que una concentració tan massiva no es podria fer. Vam anunciar que l’ajornàvem i que, per tant, el 23 d’abril tan sols celebrarem els sants i prou. La festa la volem recuperar, no volem perdre l’esperit i la normalitat. No fem un Sant Jordi online perquè haguéssim muntat una infraestructura diferent. Al contrari, tots els esforços els volem concentrar després.
Molta gent recórrer a comprar per Amazon els llibres en comptes d’anar a la pàgina web de les llibreries. El lema d’enguany té un missatge clar: “Quedat a casa, i compra a les llibreries”.
Quedat a casa, però pots continuar comprant. La gent es pensa que si la persiana baixa, només es pot comprar per Amazon, però en el 90% de les llibreries es pot comprar online. Altre cosa és el repartiment, afectat per tothom (Amazon inclòs). Primer em de complir amb la normativa sanitària i no posar en risc a la gent. I després fer saber que les llibreries poden vendre.
És evident que el sector del llibre està patint degut a la situació que es viu pel coronavirus, però fins a quin punt es veu afectat econòmicament?
Hi ha 2 impactes. Un és que haurem estat dos mesos tancats, i aquest impacte és molt més gran que qualsevol altre. L’altre és la suspensió temporal de Sant Jordi. L’any passat vam facturar uns 24 milions d’euros en un sol dia. Ara aquests diners en aquest mes d’abril no hi seran en tota la cadena del món del llibre. Tot el sistema de producció queda alterat al no haver Sant Jordi.
Per què és necessari que els lectors s’acostumin a comprar a les llibreries?
El sector es veu molt afectat perquè el gruix de la venda és física a les llibreries. A diferencia d’un canal online, el contacte personal és insubstituïble. Des del Gremi feia anys que ens mobilitzem amb la digitalització i les xarxes socials. Ara mateix, necessitem el mínim de fi d’ingressos per intentar resistir el que duri el confinament. La caiguda de les vendes és brutal.
Les editorials han frenat la seva producció davant la suspensió temporal de Sant Jordi?
El 23 d’abril de l’any passat es van vendre més de 50.000 títols diferents, i es mobilitzen milions d’exemplars a tota Catalunya. Ens vam reunir editors i distribuïdors per plantejar com entomaríem la crisi, com ho podem fer nosaltres per no prendre mal… No s’han mobilitzat el 90% de llibres de Sant Jordi perquè ja ho vam preveure, i d’altra banda, hi ha novetats que directament no s’han produït i estan a l’espera.
Sant Jordi és probablement la festa més esperada de tot l’any per moltes persones. Què creu que suposa la suspensió de la celebració a nivell emocional pels ciutadans?
Quan vam fer la primera reunió de Sant Jordi, en què Itàlia ja havia arribat el coronavirus i es comentava que hi haurien afectacions aquí, ens vam quedar tots amb el cor enreixat. La voluntat és no perdre la celebració, per això vam escollir el 23 com a dia de trasllat. El trasllat de la celebració de Sant Jordi serà una injecció vital, més enllà de l’economia. Es tracta d’una festa que la sens teva, i això és molt maco.
A més del cop que suposa no celebrar el dia de Sant Jordi i la situació de crisi que s’acosta al sector, hi ha també el tema de les ajudes per part de l’Administració. Quin tipus de suport rebeu per part de les autoritats?
A l’inici, el que havia era capacitat d’endeutar-se, és a dir, crèdits avalats perquè puguis pagar bàsicament els impostos. Ara em aconseguit que la Generalitat tregui una línia per a assumir amb subvencions les despeses estructurals d’aquest temps que està estancat. Seguim tenint despeses fixes encara que no puguem facturar o produir. Hi ha hagut moratòries en alguns tributs i alguns impostos que te’ls deixen pagar més tard. El Ministeri de Cultura treballa un pla que desconeixem els detalls.
El sector cultural s’hauria de protegir més?
Jo no vull parlar de protecció perquè crec que la cultura s’ha d’espavilar, ha de ser lliure. La Generalitat de Catalunya només gasta el 0,7% del seu pressupost en cultura. Estem per sota de la mitjana d’inversió cultural a la Unió Europea. Però som un país molt cultural de fet. Vaig ser director de l’Àrea del Llibre a la Generalitat nou anys i mig, per tant ho he viscut en primera línia. Costa molt als governs fer-los entendre que la cultura no és un luxe que costa diners.
