La Marató Zurich Barcelona reuneix més de 15.000 corredors

La Marató Zurich de Barcelona va tornar el diumenge 19 de març. La cursa no va decebre i els participants van recórrrer la Ciutat Comtal fent 42 km. Hi havia 15.200 persones inscrites, de les quals 3.600 eren dones i, nogensmenys, un 55% dels participants venien de l’estranger.

Marius Kimutai va ser el guanyador de la prova masculina amb 2 h 05′ 06″ i Zeineba Yimer fou la campiona de la categoria femenina trigant només 2 h 19′ 44″, fent-se el tret de sortida a dos quarts de nou del matí a l’avinguda Reina Maria Cristina, que és on va començar i acabar la carrera i, com no podia ser d’altra manera, era plena de gom a gom. 

Diversos motius van ajuntar tants esportistes. Hi havia qui corria amb l’únic objectiu d’acabar-la, en canvi, altres volien superar darreres marques que havien deixat a anteriors curses com aquesta. I només uns pocs, molt pocs, tenien l’objectiu de guanyar. I aquí és on van ser els noms de Zeineba Yimer i Marius Kimutai. L’etiòpica ja va participar en un esdeveniment de tanta magnitud com foren els Jocs Olímpics de Tòquio i ha guanyat tant la Great Ethiopian Run com la World Half Marathon Championship, mentre que el bahrainià, amb aquesta marató, ja n’ha aconseguit nou. El prou conegut Àlex Roca, que ja ha fet diversos triatlons amb un 76% de discapacitat física des dels sis mesos de vida, la va fer en 5 h 50′ 51”. Tot un exemple de superació que ha demostrat que amb esforç un pot proposar-se fer allò que vol.

La prova va estar organitzada per quatre organitzacions: l’Ajuntament de Barcelona, ​​la Plataforma Marató Barcelona, ​​Turisme Barcelona i la Federació Catalana d’Atletisme, mentre que de la coordinació es va encarregar l’Institut Barcelona d’Esports, Amaury Sport Organisation  i RPM Racing. A part d’això, la cursa va dur l’etiquetatge de Gold Label, cosa que l’acredita com una de les més importants del món i que està lliurat per World Athletics, l’òrgan de govern de l’atletisme mundial. Per aquests motius, una carrera com aquesta no la pot fer qualsevol. “He estat preparant-me mig any per fer-la”, deia un corredor. I segons José Luís del Olmo, professor de la UAO CEU i expert en aquestes carreres, “la setmana prèvia s’han de fer esforços mínims i ho faig per satisfacció pròpia”. Amb 67 anys té pensat fer-ne alguna més.

Durant la mateixa cursa els participants van anar per llocs com: la plaça de Carles Buïgas, el Camp Nou, la Casa Batlló, l’Arc de Triomf, Plaça Catalunya o la Sagrada Família. Després del sacrifici que va suposar dur-la a terme, diversos protagonistes van explicar les sensacions que tenien i com es trobaven.

“He gaudit la Marató des del principi fins al final”

“Tenia l’objectiu de baixar les dues hores i mitja perquè a les dues anteriors vaig fer 2 h 32′ i estic molt content perquè he fet 2 h 28’”, deia un atleta. Mentre que un altre mostrava com de feliç se sentia en acabar-la: “ha estat increïble, era la meva primera Marató i l’he gaudit des del principi fins al final. Espero que els meus amics de Colòmbia vinguin a fer-la. He entrenat catorze setmanes, però he fet triatlons, així que venia aquí prou preparat”. En canvi, una dona dels Estats Units d’Amèrica va comentar que aquesta era la seva primera corredissa internacional i que estava contenta per haver reduït en 12 minuts el seu rècord, deixant-lo ara en 3 h 8′. I dos altres esportistes arribats de Castelló comentaven què els havia semblat l’organització: “ha estat una cursa meravellosa i l’organització ha sigut molt bona”.

En finalitzar-la, es va poder veure com gairebé tots els participants no podien amb ells mateixos. Gent esgotada, la fatiga dels 42 km es notava. Fins i tot, diverses imatges constataven com una persona devia ser atesa per dificultats respiratòries i com l’ambulància es va haver d’endur algun corredor .